VINYET PANYELLA (n. 1954)

 

Memorial de platges

 
 
EUCALIPTUS

La solitud de marbres i voreres
deixa sentir mÚs forta la basarda
dels t˙nels negres.
Les rodes, implacables, acompassen
el trÓnsit del temps cap a la fosca.
Neguit que, voraš, a engrunes em devores
els lleus brins d'esperanša,
el record de la ginesta
i l'or dels dies de l'estiu,
permet que senti l'olor de l'eucaliptus,
d'aquestes branques primerenques, frÓgils
com el vidre que dringava vora el foc!
Que el perfum suau i persistent de l'eucaliptus
m'allunyi la tristesa, el temps tancat,
i m'apropi al presagi del bon temps,
de la florida joia que, potser, m'aguarda.
 
 
PUNT DE CREU

Em miren d'esquitllentes, xiuxiuegen.
Els brillen ulls menuts darrere les escletxes.
Escolto la remor sibilant que talla l'aire.
Creuen, imbŔcils, en la fidel espera
que desprÚs disfressaran d'hero´citat.
Faig i desfaig tapÝs de punt de creu
nomÚs per aturar el pas dels dies,
l'inici del final, el del retrobament
que em portarÓ a envellir, a morir en vida.
 

JardÝ d'ambre

 
 
L'ACRĎBATA

Li cal trobar un espai, la cambra pr˛pia,
amb desordre de llibres i papers
i els esborranys perduts per les ciutats.
Al fil de mitja vida, necessita
aprendre l'equilibri de l'acr˛bata:
el cos tensat a frec del precipici,
transeŘnt de tenebres cada volta
que es llenša dins del buit, per enllašar
un braš que, sap, l'espera a l'altre extrem.
 
 
INSOMNI

M'enyoro de la pols. Em voldria enyorar
dels plÓtans de l'Eixample,
de l'alta arquitectura d'ombra fresca.
M'enyoro de la pols, del regust de l'argila
del vent amarg, del torb i de la pluja.
M'envolta el glaš, brillant,
entre camins de l'erm que condueixen
vers les frondoses voltes de la fosca.